2008 Drests reservats. www.ppo2maxteam.com
Aigua, roca, vinyes. No de dubte, és sobre la Costa Vermella. En algun lloc entre la fi del món i les primeres fronteres del paradís, existeixen spots dels quals és prohibit no aprofitar. No mès es necesita esperar que el sol vulgui pujar al cel per venir a la vora dels penya-segats i equipar-se. Les petites senderes en esquist són estretes. Certs suggeriran que un s'hi pot tòrcer la clavilla. Però el risc en val l'espelma. A alguns cops de palmes de la vora, el sol descobreix relleus insospitats : canyons omplerts de llagostes, congres i morenes. Sota l'aigua, la verticalitat dóna el sentiment de volar. Una mena de caiguda al ralentí sota la mirada dels bancs de sars omnipresents als remolins formats per les roques a la superfície. Els paradisos mantenen sempre les seves promeses. És per què els guardem secrets.